Una estada a Brussel·les és una bona oportunitat per conèixer tot tipus de cerveses i degustar-les en el seu millor moment. El país és ple de cerveseries, però a la capital poden en podem trobar de molt diverses. “A La Mort Subite” (rue Montagne-aux-Herbes Potagères 7), establiment fundat el 1928 per Téophile Vossen és un exemple d’espai que convida a la tertúlia i la relació al voltant d’una bona cervesa i alguna cosa per picar.
Bèlgica està considerada el paradís de la cervesa per la seva tradició i per la capacitat que ha tingut la seva cultura gastronòmica d’integrar molts tipus de referències i tipus diferents de cervesa.
A Bèlgica, a més de tenir una cervesa per a cada moment, tenen una cerversa nacional diferent per cada dia de l’any. Grans productors conviuen amb petites cerveseres locals amb distribució per quasi tot Europa.
Segons el tipus de producte podem trobar la de major consum: la pils o pilsner. Tot i que el seu origen és txec, aquesta cervesa és va popularitzar per tot Europa el segle passat. De baixa fermentació, destaca pel seu caràcter refrescant i el seu color clar amb una mitja de 5% de volum d’alcohol.
Les ambar, cerveses belgues tipus ale anglesa, foren la reaccció belga a l’entrada al mercat de les pils; elaboracions de fermentació més alta que les pils amb un color més clar que les tradicionals que s’apropava a les d’origen txec.
En aquesta línia de fermentació alta, també trobem cerveses rosses més fortes d’alcohol i amb un color més daurat.
Les cerveses blanques o de blat apareixen en la tradició belga al segle XIV, són de color pàlid, molt refrescants i és normal que tinguin una segona fermentació en ampolla.
Dues de les especialitats belgues més destacades tenen un origen lligat als monestirs i a la feina pròpia del monjos. Així a Bélgica encara queden sis cerveseres trapenses (amb una certa denominació d’origen o certificat d’identitat) i unes 70 marques de cervesa d’abadia, no necessàriament fabricada per cap congregació religiosa actual, tot i que poden facilitar la recepta. Mentre que les trapenses es continuen fent als monestirs, les d’abadia han passat en gran part a mans privades.
Entre les curiositats nacionals, trobem les fosques o velles negres, unes cerveses de color vemellós fosc que tenen una criança de més d’un any després d’una fermentació alta.
Les cerveses lambic i gueuze, pròpies del sud-oest de la regió de Brussel·les, tenen vida i història pròpies. La cervesa lambic destaca per fermentar de forma salvatge en dipòsits oberts, mentre que la gueuze és fruit d’una curada barreja de lambics velles que tornen a fermentar en ampolla.
Les kriek (de cirera) i altres d’afruitades s’elaboren amb lambics i fruita que després d’una llarga maceració produeixen una segona fermentació amb el sucre de la mateixa fruita.
En fi, a La Mort Subite podrem constatar en un únic dia que Bèlgica és el país de la cervesa.
Bélgica está considerada el paraíso de la cerveza por su tradición y por la capacidad que ha tenido su cultura gastronómica de integrar muchos tipos de referencias y tipos diferentes de cerveza.
En Bélgica, además de tener una cerveza para cada momento, tienen una cerverza nacional diferente para cada día del año. Grandes productores conviven con pequeñas cervecerías locales con distribución por casi toda Europa.
Según el tipo de producto podemos encontrar la de mayor consumo: la pils o pilsner. A pesar de que su origen es checo, esta cerveza se popularizó por toda Europa el siglo pasado. De baja fermentación, destaca por su carácter refrescante y su color claro con una media de 5% de volumen de alcohol.
Las ambar, cervezas belgas tipo ale inglesa, serían la reacción belga a la entrada al mercado de las pils; elaboraciones de fermentación más alta que las pils con un color más claro que las tradicionales que se acercaba a las de origen checo.
En esta línea de fermentación alta, también encontramos cervezas rubias más fuertes de alcohol y con un color más dorado.
Las cervezas blancas o de trigo aparecen en la tradición belga al siglo XIV, son de color pálido, muy refrescantes y es normal que tengan una segunda fermentación en botella.
Dos de las especialidades belgas más destacadas tienen un origen ligado a los monasterios y al trabajo propio del monjes. Así a Bélgica todavía quedan seis cervecerías trapenses (con una cierta denominación de origen o certificado de identidad) y unas 70 marcas de cerveza de abadía, no necesariamente fabricada por ninguna congregación religiosa actual, a pesar de que pueden facilitar la receta. Mientras que las trapenses se continúan haciendo en los monasterios, las de abadía han pasado en gran parte a manos privadas.
Entre las curiosidades nacionales, encontramos las oscuras o viejas negras, unas cervezas de color rojizo oscuro que tienen una crianza de más de un año después de una fermentación alta.
Las cervezas lambic y gueuze, propias del suroeste de la región de Bruselas, tienen vida e historia propias. La cerveza lambic destaca para fermentar de forma salvaje en depósitos abiertos, mientras que la gueuze es fruto de una curada mezcla de lambics viejas que vuelven a fermentar en botella.
Las kriek (de cereza) y otras afrutadas se elaboran con lambics y fruta que después de una larga maceración producen una segunda fermentación con el azúcar de la misma fruta.
En fin, en La Muerte Subite podremos constatar en un único día que Bélgica es el país de la cerveza.
Sòls Xarel Nature 2023, el nou vi de Judit Sogas
La Judit Sogas, propietària i enòloga del celler Rubió de Sòls (Noguera) ha presentat aquesta campanya una nova referència amb el seu vi Sòls Xarel