[:ca]Els comensals degusten amb antifaç un menú de cinc plats guiant-se pel tacte, l’olor i gust dels ingredients
En un primer moment detectem com uns bocins de col de brussel·les i talls d’uns troncs, d’exterior una mica cruixent i interior tou. “Palmitos” diuen alguns comensals de la taula, “espàrrecs” diuen altres i hi ha com a “quesito”. Eren espàrrecs i el que semblava col, eren les puntes tendres d’aquests.
Així obria Gonzalo Ferreruela el darrer Sopar a les Fosques de la temporada 2019, el dijous, dia 25 d’abril. Amb un Espàrrec blanc a la brasa amb formatge Casa Mateu i taronja sanguina, maridat amb cava Vilarnau Rr 2015 (DO Cava).
Uns sopars en els quals els comensals mengen a les fosques amb un antifaç i “juguen” a endevinar els plats que degusten només ajudats pels sentits del tacte, l’olfacte i el gust.
Des del primer moment, la taula bull de sensacions i comentaris que suggestionen i ajuden en la descoberta dels ingredients. Les combinacions originals i les salses confonen i amaguen els productes, en una experiència trepidant. Com si el nostre cervell no acceptés la incertesa.
El segon entrant de la nit, Raviolis d’espelta petita farcits de pollastre rostit amb llagostins. Maridat amb el Trepat 2017 de Cara Nord (DO Conca de Barberà), que, a cegues, per a molts va passar com a un vi blanc. De fet, només una comensal dels vuit que compartiem taula, va encertar al dir que podria tractar-se d’un vi rosat.
L’Skrei amb faves a la catalana, amb botifarra negra i una làmina de cansalada que fins i tot va recordar la pell dels peus de porc, va ser el plat de peix d’aquesta proposta; i es va acompanyar amb Voliana 2013 un Viognier de Batlliu de Sort (DO Costers del Segre), que recordava vins del sud, com el Xerès.
La broqueta de Satay de presa ibèrica amb verdures de primavera amb el DO Priorat Martinet bru 2017, d’estil Tai, va donar el toc oriental a un menú molt arrelat a la terra.
A les postres, Crema de gingebre (una crema d’ou entre la catalana i la brullé) amb fruits vermells, roses i espècies maridades amb el Menade Sauvignon Blanc 2018 (DO Rueda).
Gonzalo, fill i germà d’oftalmòlegs (Clínica ILO i Fundació ILO), explica que ja fa uns anys que celebra aquest cicle de sopars des de la sensibilitat davant les persones que tenen problemes de visió. Una experiència divertida i per repetir.
En un primer momento detectamos como unos pedazos de col de bruselas y cortes de unos troncos, de exterior un poco crujiente e interior blando. “Palmitos” dicen algunos comensales de la mesa, “espárragos” dicen otros y hay como quesito. Eran espárragos y lo que parecía col, eran las puntas tiernas de éstos.
Así abría Gonzalo Ferreruela la última Cena a Oscuras de la temporada 2019, el jueves, día 25 de abril. Con un Espárrago blanco a la brasa con queso Casa Mateo y naranja sanguina, casado con cava Vilarnau Rr 2015 (DO Cava).
Unos cenas en los que los comensales comen a oscuras con un antifaz y “juegan” a adivinar los platos que degustan sólo ayudados por los sentidos del tacto, el olfato y el gusto.
Desde el primer momento, la mesa bull de sensaciones y comentarios que sugestionan y ayudan en el descubrimiento de los ingredientes. Las combinaciones originales y las salsas confunden y esconden los productos, en una experiencia trepidante. Como si nuestro cerebro no aceptara la incertidumbre.
El segundo entrante de la noche, Raviolis de espelta pequeña rellenos de pollo asado con langostinos. Casado con el Trepat 2017 de Cara Norte (DO Conca de Barberà), que, a ciegas, para muchos pasó como un vino blanco. De hecho, sólo una comensal de los ocho que compartíamos mesa, acertó al decir que podría tratarse de un vino rosado.
El Skrei con habas a la catalana, con butifarra negra y una lámina de tocino que incluso recordó la piel de los pies de cerdo, fue el plato de pescado de esta propuesta; y se acompañó con querían 2013 un Viognier de Batlliu de Sort (DO Costers del Segre), que recordaba vinos del sur, como el Jerez.
La brocheta de Satay de presa ibérica con verduras de primavera con el DO Priorat Martinet moreno 2017, de estilo Tai, dio el toque oriental a un menú muy arraigado en la tierra.
A los postres, Crema de jengibre (una crema de huevo entre la catalana y la Brullé) con frutos rojos, rosas y especias maridadas con el Ménade Sauvignon Blanc 2018 (DO Rueda).
Gonzalo, hijo y hermano de oftalmólogos (Clínica ILO y Fundación ILO), explica que ya hace unos años que celebra este ciclo de cenas desde la sensibilidad ante las personas que tienen problemas de visión. Una experiencia divertida y para repetir.
