Llivia acull des de 2017 el primer celler de la comarca de la Cerdanya, Llivins, Mountain Wines, auna altitud de 1.250 metres. L’aposta personal de la parella formada pels enòlegs Anna Baqués i Isaac Rigau que juntament amb un grup d’amics de la comarca es van decidir a recuperar el cultiu de la vinya i el vi a la Cerdanya amb una petita parcel·la de sauvignon blanc.
La primera plantació, de 0,7 hectàrees, va ser del 2012; i coincidint amb la primera verema del 2017 es va inaugurar el petit i funcional celler. Durant el passat 2020, els socis de Llivins van ampliar la vinya fins a l’hectarea i mitja, aproximadament.
“Amb orientació est-oest. La Cerdanya és l’única vall del Pirineu amb una insolació directa (amb més de 120 w/m2) entre 3.200 i 3.400 hores a l’any,” explica Rigau, entusiasmat per les condicions climatològiques d’aquest racó del Pirineu. I segueix, “també ens beneficien de l’efecte Foehn. Un fenomen que fa que les masses d’aire fred i humit procedents de la zona occidental xoquin amb les muntanyes d’Andorra; fent que aquest vent arribi a la Cerdanya més càlid i sec”.
Anna i Isaac van prioritzar que el celler estigués a la mateixa finca. Per aquesta raó, la petita nau que acull la sala de vinificació està a deu metres de la vinya, annexa a una quadra oberta que fa de refugi per a tota mena d’activitats enoturístiques davant la vinya.
Llivins elabora dos vins diferents un de sec que es diu Blanc Dneu, i un altre de dolç tipus ‘ice wine’ que es diu Blanc Dgel. “El sucre del Blanc Dgel, l’aconseguim fent que el raïm sobre maduri al cep”, detalla Rigau. D’aquest Blanc Dgel, el celler de Llívia només vinifica unes 500 ampolles de mig litre.
Del Blanc Dneu, Llivins fa unes 3.000 ampolles de tres quarts de litre. Es tracta d’un vi sec amb 12 graus alcohòlics i una frescor i aromes propis dels vins d’alta muntanya; tot i que surt al mercat amb dos anys. “El Blanc Dneu fermenta a baixa temperatura durant tres setmanes; i roman amb les seves mares durant tres o quatre mesos. Ens agrada molt l’evolució que està tenint”, destaca Rigau.
NOTA: Article publicat amb el suport d’INCAVI.
