El Celler Sant Llop ha posat en marxa un projecte que té com a objectiu la recuperació del cultiu de vinya al Pla de l’Estany, on es va començar a elaborar vi fa 2.000 anys, una activitat que va estar-hi present durant segles. Aquesta iniciativa pretén donar a conèixer un producte que manté una relació directa amb la zona on es produeix. A l’antiga vil·la romana de Vilauba, primer, i posteriorment al conjunt de Miànigues, s’hi havia iniciat el cultiu de vinya segles enrere i la producció de vi no es va aturar fins a finals del segle XIX amb l’aparició de la fil·loxera. Més de 100 anys després, la voluntat és la de recuperar aquesta feina i fer un vi que estigui estretament vinculat amb la història del territori. Aquest és el punt de partida del Celler Sant Llop, que el ahir dilluns, dia 3 de juny, va presentar els fruits de la seva primera etapa de treball.
Una primera anyada de 4.800 ampolles de vi negre i vi rosat “La Milla XI”, nom que fa referència a la pedra mil·liar que assenyalava el punt exacte en el qual estava ubicat en l’antiga via romana que connectava Girona amb Santa Pau. Les seves vinyes, un terreny amb unes característiques úniques al Terraprim del Pla de l’Estany, tenen una superfície de 4 hectàrees i compten amb més d’11.000 ceps. La voluntat a curt i mitjà termini és la de doblar aquest espai i augmentar la producció fins a les 40.000 ampolles.
La presentació va comptar amb les intervencions de Marc Bramon i Xavi Cornejo, representant i tècnic del Celler Sant Llop, respectivament; l’arqueòleg i historiador Joaquim Tremoleda; Ferran Vila, sommelier, campió d’Espanya el 2022 i campió de Catalunya el 2018; i Jordi Bosch “Barraca”, pintor i escultor. També hi van assistir representants del món de la restauració, sommeliers i cuiners. L’esdeveniment ha servit per donar a conèixer el projecte, fer l’acte de denominació de les vinyes i presentar els dos primers vins del celler, productes que els assistents han pogut degustar.
Sense cap voluntat de copiar el vi que es feia a l’època romana, aquesta iniciativa ambiciona buscar la traça d’aquesta zona on hi ha fet créixer les seves vinyes i alhora aprofitar-ne el seu llegat. Ha trobat la relació entre els pobladors de Vilauba, primer, i després els habitants del conjunt de Miànigues, i n’ha recuperat la seva activitat agrícola per crear un producte vinculat amb el terreny i la seva història. Marc Bramon va expressar que “el Celler de Sant Llop vol posar en valor el territori en què tenim les nostres arrels. Un projecte sostenible que volem que s’integri en aquest lloc i que perduri en el temps, com s’ha vingut fent en aquesta zona des de fa segles. Volem esdevenir un escenari que permeti retrobar quelcom que sempre ha estat entre nosaltres. L’objectiu és el de recuperar el cultiu de vinya i elaborar vi per retrobar un llegat que desperti sinèrgies comercials i culturals d’una zona especial”. I ha afegit que “aquest projecte té una clara vocació integradora i per això el conforma un equip de treball que presenta un ventall de professionals de diferents àmbits, com ara historiadors, enòlegs, sommeliers, arquitectes, pagesos i artistes, entre d’altres, que tenen el vi com a fil conductor”.
Vilauba, Miànigues i la via mil·liar romana
Les vinyes del Celler Sant Llop estan situades en el mateix emplaçament en el qual es van establir els primers pobladors de la vil·la romana i visigoda de Vilauba, que té el seu origen en el segle I i va perdurar fins l’any 700, a finals del regne visigot. El primer pas del celler ha estat buscar la traça de la història d’aquesta zona, que posteriorment va tenir continuïtat a l’acollir el conjunt de Miànigues, que té el seu origen en l’evolució de la mateixa Vilauba i se’n tenen referències a partir de l’any 957. El jaciment de Vilauba va ser descobert el segle passat, és catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat, i el seu nom fa referència a una masia propera al jaciment. Aquesta vil·la estava dividida en dues àrees: un espai residencial a la zona nord, mentre que a la zona sud s’hi ha trobat estructures relacionades amb la producció d’oli i també de vi. Vilauba va estar activa durant 700 anys i comptava amb 17 hectàrees de vinya, mentre que el terreny de Miànigues va ser de 10 hectàrees. El pas del temps i les troballes que s’han fet posteriorment (premses, trulls, utensilis i ceps, entre d’altres), confirmen que aquesta activitat sempre ha estat viable i només es va veure interrompuda per l’arribada de la fil·loxera, que va acabar amb la vinya a la segona meitat del segle XIX.
