L’Hostal Benet de les Borges Blanques (plaça de la Constitució, 21) ofereix l’atmòsfera de les fondes d’altres anys. El viatger pot trobar llit per fer repós, però a taula trobem quelcom més que un reconstituent pel cos. Francesc Xavier Benet (1982), fill de la casa, i la seva companya Sílvia Castelló (1981) ofereixen des de la cuina i a la taula un menjar elaborat, en ocasions creatiu, però sempre ple de paisatge i bon gust dels elements. Entre setmana, al migdia, la casa ofereix un menú del dia amb vuit primers, segons i postres a triar per 15 euros. La carta amb una desena d’entrants, quatres peixos i sis carns, és garantia de bona elaboració i plats per a tots els gustos. Com a entrants, una amanida amb foie i un mar i muntanya, ens donen pistes de cap a on anirem en aquest viatge gastronòmic.
El foie té un puntet de sal que combinarà a la perfecció amb la confitura de tomata i uns daus de gelatina de moscatell, balsàmic, vi negre i Pedro Ximénez. A l’assortiment d’enciams no falta el porradell. Uns calamarcets amb crestes de gall i cremòs de pebrot i olivada, és un segon entrant que ens sedueix per la seva bona tècnica. El cremòs lliga els calamarcets i les crestes, sense que cadascun d’ells perdi el seu gust particular que enriqueix la combinació de tot plegat. El formatge parmesà aporta un toc salat. El resultat és un plat simfònic on els gustos canvien segons les combinacions de tots els seus elements.
El bacallà, és el primer dels plats principals del menú. Francesc Xavier acompanya el bacallà confitat amb oli d’alls a baixa temperatura amb truita amb suc. Aquests ous fets als forn són un dels plats més tradicionals del receptari de Les Garrigues. Aquesta truita, de mongeta blanca i espinacs, es cou al forn i després es passa per la paella amb una mica de brou de la cocció, així queda “sucossa”. Benet aprofita en aquets darrer pas l’oli del bacalla que fa de fil conductor entre la truita i el peix.
El garri és una de les especialitats d’en Benet, li agrada cuinar-ho sense presses. Aquest jove cuiner treballa amb el garri durant 24 hores de cocció a 68 graus. Les atmelles i la carabassa són dos guarniments de la terra que marquen la personalitat d’aquest plat tan personal i, aleshores, tan del país.
Com a postres, tallarins de poma amb crema de xocolata blanca i núvol de fruits secs, un plat amb el que en Benet va guanyar el premi Joves Cuiners Àngel Moncusí 2006 i que es resisteix a treure de la carta. Una debilitat que afavoreix conèixer una creació molt especial.
La sobretaula, la Sílvia insisteix en servir un post-postres: cafè, copa i puro. Un xupito de cafè, whisqui i infusió de tabac, apta per a no fumadors que posa un punt i final espectacular a aquest banquet.
El foie tiene un puntito de sal que combinará a la perfección con la confitura de tomate y unos dados de gelatina de moscatel, balsámico, vino tinto y Pedro Ximénez. Al surtido de lechugas no falta el porradell. Unos calamares con crestas de gallo y cremoso de pimiento y olivada, es un segundo entrante que nos seduce por su buena técnica. El cremoso liga los calamarcets y las crestas, sin que cada uno de ellos pierda su gusto particular que enriquece la combinación de todo. El queso parmesano aporta un toque salado. El resultado es un plato sinfónico donde los gustos cambian según las combinaciones de todos sus elementos.
El bacalao, es el primero de los platos principales del menú. Francesc Xavier acompaña el bacalao confitado con aceite de ajos a baja temperatura con tortilla con zumo. Estos huevos hechos al horno son uno de los platos más tradicionales del recetario de Les Garrigues. Esta tortilla, de judía blanca y espinacas, se cuece al horno y después se pasa por la sartén con un poco de caldo de la cocción, así queda “suculenta”. Benet aprovecha en este último paso el aceite del bacalao que hace de hilo conductor entre la tortilla y el pescado.
El cochinillo es una de las especialidades de en Benet, le gusta cocinarlo sin prisas. Este joven cocinero trabaja con el cochinillo durante 24 horas de cocción a 68 grados. Las almendras y la calabaza son dos guarniciones de la tierra que marcan la personalidad de este plato tan personal y, por tanto, tan del país.
De postres, tallarines de manzana con crema de chocolate blanco y nube de frutos secos, un plato con el que en Benet ganó el premio Jóvenes Cocineros Àngel Moncusí 2006 y que se resiste a sacar de la carta. Una debilidad que favorece conocer una creación muy especial.
La sobremesa, Sílvia insiste al servir un post-postres: café, copa y puro. Un xupito de café, whisqui e infusión de tabaco, apta para no fumadores que pone un punto y final espectacular a este banquete.
Sòls Xarel Nature 2023, el nou vi de Judit Sogas
La Judit Sogas, propietària i enòloga del celler Rubió de Sòls (Noguera) ha presentat aquesta campanya una nova referència amb el seu vi Sòls Xarel