La fotògrafa, sommelier i comunicadora Clara Isamat, directora i autora dels documentals Fermentación espontánea i Revolución líquida, ha estat la impulsora del Manifest en defensa del vi en temps de coronavirus. Aquest singular pronunciament surt com a rèplica i “a conseqüència d’una informació referida a l’augment del consum d’alcohol als habitatges particulars i el perill dels seus efectes en la nostra salut – emesa el 7 d’abril al TN de TV3“; i el signen inicialment “un grup nombrós de dones (Dones+Vi) vinculades a l’ofici del vi que representem perfils professionals molt diversos, que hem decidit signar el següent manifest en defensa de tots els agents del món del vi, des del viticultor al sommelier i evidentment al consumidor responsable”.
Aquestes professionals del sector del vi destaquen que “l’hostaleria i el turisme són, probablement, dels més perjudicats i seran també els últims a recuperar-se“; i defensen “que al darrere d’un vi hi ha humanitat i natura“. Així com asseguren que “el consum de vi no ha augmentat durant el confinament. És més, els cellers constaten una baixada dràstica de les vendes. Cal tenir molt present que abans de la crisi de la Covid-19, el consum de vi es realitzava majoritàriament en restaurants i bars. Ara, el consum, varia d’escenari i incrementa als habitatges particulars”.
El manifest recull que “el consumidor compra principalment a les grans superfícies per això podem veure alguna imatge de prestatgeries de vi mig buides. També hi ha botigues especialitzades que per donar sortida al seu estoc i seguir fent costat als elaboradors, estan fent un esforç creant ofertes i donant facilitats per fer arribar el vi a domicili”.
Tot i això, “aquestes circumstàncies no impliquen que els cellers estiguin venent més vi. És més, els de dimensió petita i mitjana que són la majoria a Catalunya, no acostumen a participar en la línia de distribució de grans superfícies i han vist parar de cop les seves vendes”. I asseguren que els “cellers petits i mitjans són els que més patiran les conseqüències de la crisi sanitària, econòmica, social i cultural, ja que la seva principal línia de venda és la restauració i l’exportació. Dues vies que, ara per ara, estan tancades”.
El document també recull que “la cadena de professionals que treballen perquè arribi una ampolla de vi al consumidor és realment llarga i important: viticultores, tractoristes, geòlogues, tècniques de vinya, veremadores, cellereres, enòlogues, tècniques de celler, empresàries i treballadores de productes enològics i fitosanitaris, fabricants de maquinària, boteres, forestals, fabricants d’ampolles, d’etiquetatge, de capses de cartó i de embalatge, dissenyadores, sureres, vidrieres, transportistes, duaneres, distribuïdores, emmagatzemadores, restauradores, sommeliers i comunicadores, entre altres agents”.
Així les persones signatàries manifesten que:
“- El vi té una tradició mil·lenària en la cultura mediterrània i forma part de la Dieta Mediterrània declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat
– És un aliment arrelat al territori. És cultura, història i patrimoni.
– El treball de les viticultores permet cultivar, conrear, mantenir i donar vida als paisatges que actuen com en molts casos s’ha constatat de salvaguarda davant d’incendis i d’altres escenaris climatològics derivats del canvi climàtic que afecten greument el medi rural. I n’asseguren la seva biodiversitat i essència. També dinamitzen les economies rurals.
– Entenem el consum de vi com un hàbit social, relacionat directament amb l’alimentació sana i saludable.
– Defensem i abanderem el consum responsable de vi, posant èmfasi sempre en la seva dimensió geogràfica, humana i cultural.
– Donem suport a qualsevol iniciativa que es realitzi des del sector i que ajudi a la supervivència en temps difícils, però també quan ens en sortim”.