La Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové presenta “Otro es el río que persigo”, una instal·lació de Cristina Mejías composta per quatre cossos foscos, unes fines escultures que broten del sòl i per un arc de ferro que neix de la terra i aterra en un tocó. Aquest conjunt funciona com una composició, com una partitura en què cada una de les seves parts afecta les altres i que també influeixen en l’entorn en què es troben: un terreny argilós, ple d’oliveres i de plantes de fonoll.
El projecte que Cristina Mejías presenta en aquest paratge ens imposa una travessia que ens porta fins a dalt d’un vessant, i en què ens dona l’oportunitat d’imaginar, de fer conjectures a mesura que anem avançant sobre el que hi trobarem. Apareixen ombres fosques que vaguen entre les oliveres, subtils línies que treuen el cap entre la vegetació que desperta sons que, accionats pel vent, discorren entre nosaltres.
Quan el vent passa a través dels flascons metàl·lics, quan frega la tija de ferro que brota de la terra i es produeixen sons roncs, se’ns adverteix d’un domini en aparença invisible de la natura. Quan la força secreta de l’aire agita les fulles de l’olivera i mou les seves branques fins a desfer el vincle amb el seu fruit, que acaba caient, se’ns ensenya que és la gravetat qui domina el seu destí. L’aire xiuxiueja i posa en moviment els objectes. Sobre el fi metall platejat també s’hi posen els raigs de sol de les darreres hores de la tarda que, fugissers, surten disparats cap a qualsevol lloc. El vent també aixeca la pols, mou la sorra i els acompanya amb un murmuri que es desplaça de dreta a esquerra, de dalt a baix, sense una trajectòria precisa. Un esdeveniment minúscul, un caprici insignificant, té la capacitat d’alterar tota una xarxa de relacions.
La Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové va ser concebuda per Josep Guinovart i inaugurada el 2010, i celebra aquest any la seva catorzena edició (anunciada com l’edició número 13 perquè l’any d’inici dedicat a Guinovart va ser anomenat “Any 0”). Actualment, compta amb 17 obres exposades de forma permanent enmig del pintoresc paisatge de La Pobla de Cérvoles, i a partir del 6 de juliol s’hi sumarà aquesta nova adquisició. Sens dubte, un recorregut únic que fusiona terra i art i que ha estat mereixedor de nombrosos premis, entre altres, el Premi d’Enoturisme de Catalunya l’any 2015 en la categoria Art i Cultura, l’any 2022 el Premi Vinari d’Enoturisme a la Millor Experiència Enoturística de Catalunya i l’any 2023 el Premi a la Innovació Enoturística de La Vanguardia.
Cristina Mejías sempre ha estat a l’escolta d’aquelles històries que li expliquen als llocs on va, les entreteixeix i, gràcies a elles, va creant la forma de les coses que seran. És una creadora. La seva pràctica és una concatenació en la qual va rescatant elements que li interessen de projectes anteriors, als quals incorpora l’experiència extreta dels contextos en què els desenvolupa. Mejías treballa amb allò obert, amb allò que es mou i que té la seva pròpia força, encara que vulguem controlar-la.
És artista visual llicenciada en Belles Arts a Madrid i la NCAD de Dublín. Desenvolupa part de la seva pràctica artística a Berlín per posteriorment tornar a Madrid, on realitza un Màster de Recerca en Art i Creació a la Universitat Complutense, i on actualment resideix i treballa. Recentment, ha exposat el seu treball de forma individual en institucions internacionals com el Museu Patio Herreriano (Valladolid), Centro de Arte Párraga (Múrcia), Teatro LaCapilla en col·laboració amb Víctor Colmenero (CDMX, MX), Museo Provincial de Cádiz, Museo Provincial de Jaén, Blueproject Foundation (Barcelona) o el Museo Arte Contemporáneo del Zulia (Maracaibo, VZ). També ha participat en mostres col·lectives en espais com Krinzinger Schonenfeld de Galería Krinzinger (Viena, AUT), Royalmount (Mont-real, Canadà), Chapelle St. Jacques Centro d’Art Contemporain (Saint-Gaudens, FR), Kindred Spirit (Lisboa, PT), Círculo Bellas Artes (Madrid), ProyectoH (CDMX, MX), La Casa Encendida (Madrid), SCAN Projects (Londres, UK), CentroCentro (Madrid), Tabakalera (Sant Sebastià), C3A (Còrdova), Fundació Mendoza (Caracas, VZ), Artothèque (Bordeus, FR), TEA (Tenerife), Centro Cultural de España (Rosario, AR), o el CAAC (Sevilla), entre altres.
Premis recents inclouen el Premi ILLY ARCO 2023, Primer Premi Internacional Obra Abierta IX, Premi Fundación ARCO 2023, Premi Comunitat de Madrid ARCO 2023, Blueproject Foundation o Premi Generación 2020, entre altres. Recentment, ha estat artista resident a ArtWorks (Oporto, PT) en col·laboració amb Matadero Madrid. Actualment, és artista resident a Villa Bergerie (Osca). El seu treball es pot trobar en col·leccions com Fundación Arco, CA2M, Pérez Miami Collection, Abadía Retuerta, Kells, DKV, Navacerrada, o CAAC.
