VII Fira de la Tòfona els dies 13 i 14 de gener
Estratègicament ubicada, propera a Navarra i el País Basc, Vera del Moncayo es postula com una zona emergent en la producció de tòfona a la Vall d’Ebre. Per aquesta raó, ajuntament i productors del municipi s’han conjurat, per setena vegada, en una nova edició de la Fira de Tòfona que farà de Vera del Moncayo, la capital aragonesa d’aquest producte el dissabte 13 i el diumenge 14 de gener.
El Pavelló Municipal acollirà la VII Fira de la Tòfona de Vera del Moncai a partir de les 10 hores del dissabte, dia 13 de gener, moment a partir del qual s’iniciarà el lliurament de Tòfones per al Concurs. La carpa annexa al pavelló serà l’escenari a les 11 hores de la Conferència de Truficultura “Les claus de l’èxit en una plantació tofonera, com aconseguir altes produccions a la planta jove i mantenir-les en el temps” amb Luz Cocina, Directora Tècnica de MICOLAB. Finalitzada la xerrada tècnica, a les 12 hores, es procedirà a la inauguració oficial de la mostra; i posterior degustació de Tapes Trufades i Maridatge de vins, oli i tapes trufades.
Les doctores Ana M. de Miguel i M. Ángeles Hernández, del departament de Biologia Ambiental de la Universitat de Navarra, impartiran una segona conferència tècnica sobre “La tòfona negra: Biologia i ecologia en truficultura actual” a les 17 hores; mentre que els més petits podran gaudir d´un taller organitzat per l’associació cultural de la localitat Vera&Veruela.
El plat fort de la primera jornada de fira tindrà lloc a les 19.30 hores amb el Concurs de les Millors Tòfones i Lliurament de Premis i posterior Subhasta de Tòfones.
Diumenge, dia 14 de gener, el gos, indispensable per localitzar el preat fruit negre subterrani, serà el protagonista de la fira amb el IV Concurs Nacional de Gossos Trufers. A mig matí tindrà lloc la primera eliminatòria per seleccionar els finalistes que es disputaran el premi a partir de les 16 hores.
A la seva segona jornada, la fira tornarà a obrir portes a les 10 hores; i comptarà amb una nova conferència de Llum Cuina sobre “Tècniques de maneig essencials en plantacions tofoneres: un recorregut trepidant per les tasques imprescindibles a la truficultura ibèrica” a les 11 hores; així com una sessió de degustació de tapes trufades a les 13 hores. La cloenda està prevista per a les 17 hores.
El Molí de Berola
Miguel Ángel Ibáñez, restaurador i truficultor, regenta el Molí de Berola, un restaurant rostidor a Vera del Moncayo especialitzat en carns i peixos a la graella; sense perdre de vista la gastronomia dels productes de la zona amb bon servei i molt bona relació qualitat-preu. Quan arriba la temporada, la tòfona irromp en molts dels seus plats i és una parada obligada a la visita a la localitat.
Destaquen les ‘pochas’ que l’equip de Miquel Àngel elabora amb les varietats autòctones de mongeta que ell mateix cultiva. La Trapera té forma arronyonada, mentre que la Tempranilla o Rastrojera, és de forma més allargada. Les degustem estofades amb costella de porc i unes llesques i ratlladura de tòfona. La torrada de tòfona i oli; el cep amb ou trufat; o la parmentier trufada amb ou ferrat són altres de les especialitats que es poden degustar en temporada.
Membre de la Ruta de la Garnatxa que impulsa la DO Camp de Borja i la comarca de Tarazona i el Moncayo, a la carta de vins del restaurant El Molino de Berola trobem una completa selecció dels vins d’aquesta denominació d’origen i el seu projecte Garnatxes Històriques en què participen Bodegas Ainzón, Bodegas Aragonesos i Bodegas Borsao.
Monestir de Veruela, imprescindible
Resulta imprescindible completar el cap de setmana de la VII Fira de la Tòfona de Vera del Moncayo, amb sengles visites al Museu del Vi de la DO Camp de Borja; així com el fantàstic Monestir de Veruela que data del segle XII i és un referent de romànic cistercenc a Aragó. Un edifici monumental, reflex dels estils arquitectònics de les diferents èpoques viscudes.
Entre els il·lustres habitants del monestir; a més de monjos benedictins fundadors, i, posteriorment, els religiosos de la Companyia de Jesús; aquest monument va donar recer a finals de 1863, Gustavo Adolfo Bécquer i el seu germà, el pintor Valeriano Domínguez Bécquer.
